No a la reforma laboral

Per que la rebutgem?

• Acomiadament més fácil i més barat: a 20 dies. Tot i que el missatge oficial diu que es rebaixa el preu de I’acomiadament improcedent deis 45 als 33 dies, la gran reforma és en realitat I’ampliació de les causes d’acomiadament proceden!. Així, la majoria de les indemnitzacions seran de 20 dies per any treballa!. I aixó fara augmentar I’atur perqué sera més facil acomiadar.

En dos trimestres et retallen el sou, i en tres t’acomiaden. La baixada d’ingressos o vendes durant dos trimestres consecutius, encara que I’empresa tingui beneficis, sera motiu suficient per rebaixar-te el sou. I al tercer trimestre et podran acomiadar. A més, I’empresa podrá modificar lIiurement les condicions de treball: categoria, horari, salari, mobilitat geografica … Hauras d’escollir entre la imposició o I’acomiadament procedent (20 dies). L’empresari’ária té tot el poder.

• Via lliure als expedients de regulació docupació (ERO). Les empreses podran imposar els ERO, ja que s’elimina el trárnit de mediació i autorització de l’Administració. Es deixa el camí lliure a les deslocalitzacions i els tancament d’empreses.

Cop a la negociació colectiva. L’empresa es podrá desvincular del conveni collecíiu, és a dir, no aplicar-lo, després de dos trimestres de disminució d’ingressos. La prevaíenca del convenid’empresa suposará la rebaixa de condicions de treball en les petites i mitjanes empreses.

• Es condemna el jovent a la precarietat. Aquesta reforma no creara ocupació i, a més, condemna el jovent a uns salaris baixos, contractes precaris i a tenir menys drets si volen treballar.

 Que proposem?

 • Una reforma fiscal que faci el sistema més just, solidari i redistributiu: cal controlar el frau fiscal; igualar la tributació de les rendes del treball i del capital; restablir I’impost del patrimoni i el de successions; establir un impost internacional a les operacions especulatives; perseguir I’economia submergida, i eliminar els paradisos fiscals.

• Una reforma financera en profunditat perque els poders públics puguin controlar els mercats financers i bancaris per posar-los al servei de I’economia productiva i generadora d’ocupació, i que no siguin únicament una eina d’especulació .

Un canvi de model productiu. L’especialització en sectors de poc valor i la competencia en salaris baixos i acomiadament facil és un model condemnat al fracas, com s’ha demostrat fins ara. Hem d’apostar per la producció d’alt valor afegit, la competitivitat de les empreses, la formació deis treballadors/es, I’ocupació de qualitat i els salaris dignes.

• Cal impulsar polítiques públiques. El desenvolupament de la nostra economia passa per impulsar polítiques públiques i invertir en els serveis públics, en comptes d’aplicar retallades indiscriminades que afecten serveis essencials com la sanitat o I’educació.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: